gas portador

Per tant, l’energia de la radiació ß emergent de la font de ⁶³Ni supera en molt els potencials d’ionització del possible gas portador i de qualsevol substància que passi per aquest detector.

Aquesta és la raó per la qual cal utilitzar un gas portador que col·labori en la relaxació energètica de les partícules ß.

Per això s’utilitza un gas portador poliatòmic, com el N₂, o bé una barreja d’argó amb metà (usualment, un 5 % de CH₄).

Cal destacar que, en aquest segon cas, per sobre dels 15 V, el corrent de fons s’acosta molt al nivell obtingut quan al detector tan sols hi ha gas portador.

Si I_b és la intensitat del corrent de fons produïda per una font de radiació constant, quan tan sols circula gas portador i I_e és la intensitat del corrent de fons en presència d’un compost amb afinitat electrònica elevada, en un instant determinat, a una concentració c₁, aleshores I_e < I_b.